junio 17th, 2025 by ant666
Plou entre tu i els altres
sé bé què sents posat dins la mateixa guerra
tothom busca un trosset de terra
i casa nostra és un tros de temps
sé bé què sents
Eh! Si la nit t’espanta vine aquí
tinc un circ de cançons fins a l’alba
Eh! Quan et plogui a dins vine a casa
tanca els ulls si no veus el camí
Les estrelles són fars a l’horitzó
jo sempre les he vist en els teus ulls
duus a dins inquieta i viva
la crida dels esculls
d’una terra llunyana
somnis enllà.
Quan la nit, nues i plenes de cançons,
vinguin a buscar-te des del mar
les sirenes del viatge
no ho dubtis i emprèn el vol
aquí tens el meu desig: camina!
Camina lluny
camina com qui vol saber-ho tot
camina fins a trencar-te
camina
Eh! Si la nit t’espanta vine aquí
tinc un circ de cançons fins a l’alba
Eh! Quan et plogui a dins vine a casa
tanca els ulls si no veus el camí
Que quan siguis lluny una cançó et torni a casa,
que quan s’enamorin de tu no pretenguin tenir-te,només acompanyar-te
que la vida no sigui només un llit amable, un passeig dolç
que les coses que esperes no siguin com esperes quan les visquis
que tinguis l’alegria dels dies clars
que als matins et despertin sense precipicis
que estimis molt algú sense que el necessitis
i no deixis que les ferides s’endureixin al cor que no reposin al pou de l’ànima.
Recorda, si plou dins teu,
que caminar cura les ferides
que viure, viure no és estar vius,
viure és l’actitud d’omplir la vida,
la vida,allò que passa quan tu rius.
Eh! Si la nit t’espanta vine aquí
tinc un circ de cançons fins a l’alba
Eh! Quan et plogui a dins vine a casa
tanca els ulls si no veus el camí
Video
Posted in Canciones | No Comments »
junio 15th, 2025 by ant666
(Más poesía uruguaya en https://sujetos.uy/ , descarga gratuita del libro aquí )
Me hice mujer en un matorral,
estaba sola entre la maleza
con demasiada oscuridad
como para tener miedo
de volver con la entrepierna manchada
adúltera de mi niñez.
Sé que piensan que fue alguien,
cualquier fulano estúpido, insulso
y precoz,
quien me hizo mujer
luego, mucho después de la ternura.
Pero mujer me hice sola
despedazando aquel día lo verde,
plantando mi natura
erótica
elegíaca
enterrada
bajo la tierra de un rancho mal cuidado
donde luego habría flores, luz, tiempo.
Mujer de matorral
Desde entonces,
amarilla, amarilla,
con la tierra natal manchándome la
piel
furiosa y bella
como los girasoles de Van Gogh
dándole en la cara
toda la brutalidad que encierra un día.
Tags: Poetas
Posted in Poesía lingüistica | No Comments »
junio 12th, 2025 by ant666
Escribir, al fin,
no es más que un proceso profiláctico, fisiológico, sacar
la basura del alma,
el corazón o de cualquier otra
víscera indispensable.
Si piensas
que este poema es una mierda
estás
en lo cierto amiga, estás
en lo cierto.
Tags: Boceto
Posted in Poesía lingüistica | No Comments »
junio 11th, 2025 by ant666
Tags: Antoni, Lomosía
Posted in Poesía visual | No Comments »
junio 10th, 2025 by ant666
(Un poema de Isidora Vicencio)
Confieso espera de morir
porque me estoy cansando de materias y partículas
Quiero permanecer callada
caminar un sendero sin hombres
volverme animal olvidado que habito cómoda
Me entristece la carne de la soledad
y la forma de mis palabras
La avaricia del cuerpo que es mi nombre
por un par de monedas torcidas
Mi consuelo no es sangre ni verbo
tampoco me calma una madre
Quiero dejar que mi nombre se disuelva
solo así podré habitar la casa
que es toda silencio
Tags: Poetas
Posted in Poesía lingüistica | No Comments »
junio 10th, 2025 by ant666
Sé que eres tú quien cambia las señales de tráfico
por las noches.
Te amo por ello
y te respeto.
Sé
que juegas
a los laberintos con las calles
y que te escondes
de tu sombra
y huyes
de todos los alientos
de la madrugada.
Y te amo y te respeto
por ello.
Te despiertas, cada día, a mi lado
y disimulas
la cacería nocturna
y pides café y tostadas
como quien dice «no puedo
vivir sin ti».
Por ello
te amo
y te respeto.
Te amo y te respeto y te sigo
a hurtadillas
por el laberinto.
Y me estampo en las esquinas,
para ver
tu risa
divertida y
malévola,
y me adentro
en el laberinto
y doy vueltas
y vueltas
hasta que tú,
haciendo
como que no sabes nada,
envías
a dos pequeñas tortugas
a rescatarme.
Me duermo solo para esperar
tu despertar, cada día, a mi lado,
tus ojos pidiendo
café y tostadas
como quien dice “no podrías
vivir sin mi”.
Te amo
por ello y te respeto,
y preparo café
y disimulo.
Tags: Antoni
Posted in Poesía lingüistica | No Comments »
junio 10th, 2025 by ant666
Será en vano
la espera, siquiera
ya la ilusión,
los años nos demuestran
que no tendremos aquello
que de
verdad
deseamos.
Al fin
los Reyes Magos
son los
padres
y nosotros
huérfanos solitarios.
Tags: Antoni
Posted in Poesía lingüistica | No Comments »